Primer concert del cinquantenari del Cor de Cambra Impromptu

 

Repertori

Johann Sebastian Bach (1685-1750) · Piano: Tatiana Izokh
Gloria sei dir gesungen (Cantata 140)

– O Jesu Christ, meins Lebens Licht (Cantata 118)

Henry Purcell (1659-1695)
Thou knowest Lord, the secrets of our hearts

Francis Poulenc (1899-1963) · Piano: David Comas
Salve Regina

Gloria: III (Domine Deus) i IV (Domine fili unigenite) · Solo: Karla Fortuny

Gabriel Fauré (1845-1924) · Piano: Tatiana Izokh
Madrigal

JOHANN SEBASTIAN BACH (1685-1750)
Gloria sei dir gesungen (cantata 140)
La música vocal de J.S. Bach està dominada pels corals, composició musical religiosa destinada a ser cantada per un cor. Originalment s’anomenaven així els himnes de l’església luterana cantats per tota la congregació.
Els corals són presents als motets, als oratoris, a les passions, i, sobretot, a les cantates.
De la Cantata 140 el Cor de Cambra Impromptu n’interpreta el coral final Gloria sei dir gesungen, “Que la teva Gloria sigui cantada”.

O Jesu Christ, meins Lebens Licht (Cantata 118)
“Oh Jesucrist, llum de la meva vida”, és un motet fúnebre. Quan es va publicar al segle XIX, va ser anomenat cantata, probablement perquè té acompanyament instrumental, no es tracta doncs d’una peça a capella, forma actualment acceptada per al motet.
L’obra consisteix en l’exposició de quatre versicles precedits per un breu i serè interludi instrumental que reapareix com a postludi i és utilitzat parcialment com a “ritornello” entre els versicles.

HENRY PURCELL (1659-1695)
– Thou knowest Lord, the secrets of our hearts
Els elements més revolucionaris i innovadors de Purcell els trobem, més aviat, en múltiples de les seves obres per a la cort i l’Església, carregades totes d’una força emocional sorprenent, d’una austeritat que revelava l’essència del moment, d’allò que pretenia comunicar, bo i fent ús alhora de l’”ostinato” sobre el qual es teixien certes llicències harmòniques.
La peça que canta el Cor de Cambra Impromptu forma part de la Música per al funeral de la reina Mary. El caràcter dolç i pausat de Thou knowest Lord s’explica pel text implorant i tendent a l’esperança. En l’estil dels corals protestants totes les veus sonen placades.

FRANCIS POULENC (1899-1963)
– Salve Regina
Poulenc s’expressa millor forjant una miniatura en què cada nota representa tot un món de significats.
Al Salve Regina les harmonies són riques i fortes, creant un contorn melòdic acuradament format que puja, arqueja o descendeix alternativament a cada frase del text. Aquestes formes suavitzades, però, es trenquen de tant en tant a causa d’un salt dramàtic o per l’enfosquiment sobtat de la textura i l’harmonia.

– Gloria (núm. III Domine Deus i núm. IV Domine fili unigenite)
Alhora espectacular, impertinent, alegre i subtil, aquesta peça revela la llibertat i la inventiva de Poulenc. Els dos números que presentem en aquest concert són un exemple dels extraordinaris contrastos que ofereix l’obra.

GABRIEL FAURÉ (1845-1924)
Madrigal
Tant el poema com la música del Madrigal apareixen com un viatge en el temps. Les paraules, a la manera d’un rondell del segle XVI, es complementen amb la música que juxtaposa una suau sensualitat moderna. La música de Fauré acompanya l’atmosfera delicada tan “fin de siècle” del poema d’Armand Silvestre.

50 anys: Una vida amb molt passat, però també amb molt futur

Presentem el primer concert de l’any commemoratiu del 50è aniversari del Cor de Cambra Impromptu.

Ara fa 50 anys naixia al barri de Les Corts de Barcelona l’Orfeó Santa Tecla, que més tard va esdevenir Cor Impromptu i, finalment, l’actual Cor de Cambra Impromptu. 50 anys. Franco encara era viu, circulava la pesseta i també els Seat 124, els Simca 1000, els R-4… Només es podia veure TVE i el joveníssim canal UHF, que havia començat les seves emissions 2 anys abans, amb programació emesa des de Miramar. El català es deixava sentir a la ràdio i, als cinemes, just després del NO-DO s’estrenava “2001: Una odisea en el espacio”, “El planeta de los simios” i “El bueno, el feo y el malo”, entre altres. Fumar era ben vist, triomfaven les mini-faldilles i Lluís Llach començava a cantar l’Estaca, mentre Massiel guanyava a Eurovisión amb el “La, la, la”. El més modern era tenir un telèfon a casa tipus “gòndola”… Us ho podeu imaginar? Una feina era “per a tota la vida” i les noies joves maldaven per escapar de les tasques domèstiques. La certesa que s’arribava al final de l’època fosca anava impregnant lentament tota la societat, que mirava el futur amb il·lusió desafiant.

Segurament, aquest darrer mig segle és el que ha produït més canvis en la història de la humanitat. Prosperitat, avenços tecnològics i científics… i grans paradoxes, com la globalització cultural lligada a un augment de desigualtats i de reptes que semblen impossibles d’assolir. Una realitat potser més complexa i canviant; la que Z. Bauman ha anomenat societat líquida.

Amb tot, algunes coses no han canviat. L’actual Cor de Cambra Impromptu és hereu d’aquell grup d’amics que van fundar l’Orfeó Santa Tecla (rebia el nom de la parròquia on assajaven) per gaudir de la música. Després de 50 anys, han passat 8 directors i uns 300 cantaires. El Cor ha interpretat repertoris de tota mena i ha cantat en tot tipus d’escenaris. L’amor pel cant coral i l’afany per presentar programes buscant sempre la màxima qualitat interpretativa possible han fet néixer entre nosaltres uns vincles d’amistat profunds, perquè fer música en grup és compartir molt més que música.

Quan en un concert s’assoleix l’instant màgic en què el públic batega juntament amb el Cor, és un plaer mutu indescriptible. De cop, notem com ha canviat la vostra atenció, transformada en un silenci sincer carregat de significats. I volem aprofitar aquest primer concert del 50è aniversari del Cor de Cambra Impromptu per donar-vos les gràcies per ser sempre davant nostre.

Aquest any del cinquantenari hem volgut preparar un repertori ambiciós, del qual avui en podreu tenir un tast. I emprenem l’inici dels propers 50 anys amb la mateixa il·lusió que van tenir els fundadors del Cor: hem renovat el nostre logo i ens plantegem continuar treballant per millorar la qualitat de la nostra música.

Paral·lelament al repertori, també volem fer un homenatge a aquests 50 anys apassionants que han precedit el 2018. Amb humilitat, hem triat 4 blocs per fer-ne un repàs històric des del punt de vista de com cadascun d’ells ha superat els reptes que se li han anat plantejant: La reivindicació de la llengua i cultura catalanes; Les reivindicacions socials; La transformació de l’espai públic; i La música com a llenguatge universal de pau. Properament podreu consultar al web tota la informació sobre aquests 4 eixos que estem preparant.

Volem acabar amb una proclama: vosaltres, públic, ja formeu part indispensable de la gran família del Cor de Cambra Impromptu. Per molts anys i moltes gràcies.