Segon concert del cinquantenari del Cor de Cambra Impromptu
Diumenge, 10 de juny, 19h
Església de la Mare de Déu de Núria
c. Bon Pastor, 7-9. Barcelona
Donatiu: 6 €
Repertori
I PART
Je ne l’ose dire – P. Certon (1515-1572)
Ave Maria – F. Liszt (1811-1886)
Salve Regina* – F. Poulenc (1899-1963)
Madrigal – G. Fauré (1845-1924)
Pomishliayu deny strashnyi – A. Arjangelski (1846-1224)
Tinc enveja del matí – A. Pérez Moya (1884-1964)
Mare, si fos mariner** – M. Khupov (1963)
* Piano: David Comas
** Piano: Tatiana Izoch
II PART
Gloria*** – F. Poulenc (1899-1963)
- Gloria
- Laudamus te
- Domine Deus
- Domine fili unigenite
- Dominus Deus, Agnus Dei
- Qui sedes ad dexteram Patris
*** Solista: Elisabet Erra. Piano: David Comas
Fa 50 anys del 1968, tan emotiu i revolucionari. 50 anys, també, que es va fundar el nostre Cor. Per celebrar aquest aniversari, us volíem oferir un repertori que satisfés 3 objectius: que fos digne de les grans ocasions; que fos representatiu del Cor; i, alhora, que ens permetés afrontar un nou repte musical i explorar noves sonoritats. Així doncs, reivindicació històrica, solemnitat i futur són els trets que volem destacar amb aquest concert.
Volem dedicar la primera part a retre homenatge a tots els directors i cantaires que ens han precedit. El nostre director actual, Murat Khupov, ha repassat els repertoris antics i ha seleccionat acuradament una mostra de les obres que el Cor ha cantat al llarg d’aquests 50 anys. A més, tenim l’honor d’estrenar, avui, la composició que ens ha dedicat amb motiu d’aquest aniversari. Es tracta d’un vals amb lletra de Miquel Martí i Pol.
El Gloria de Francis Poulenc, protagonista de la segona part del concert, condensa perfectament els altres dos objectius que volíem transmetre: solemnitat i vocació d’experimentar amb sonoritats que són noves per al Cor. Escrit el 1959, aquest treball es divideix en sis moviments.
Tota l’obra tracta de mostrar la liturgia clàssica canviant les formes habituals (canviant l’accent de la paraula, de les frases, introduint la tècnica moderna en les formes clàssiques…). En el Gloria conviu la forma humorística, gairebé sarcàstica, i a la vegada una gran profunditat, tot jugant amb els silencis. El sentit de l’humor i l’amor per la vida de Poulenc brillen a través de tota la seva música, per molt solemne que sigui el text.
L’estil que distingeix Poulenc es basa principalment en forts contrastos. La seva paleta musical és molt rica en colors, dinàmiques i matisos, fet que li permet expressar una àmplia gamma d’emocions. Espiritual i deliciosa, melancòlica i somniadora, la seva música reflecteix la seva mirada, la seva manera de llegir els poemes de Paul Eluard i Guillaume Apollinaire, d´estar content o melancòlic, de pregar. El Glòria expressa brillantment aquestes característiques, amb la seva captivadora barreja de solemnitat i exuberància entremaliada.
“Al Cor de Cambra Impromptu, amb gran estima, amb motiu del seu 50è aniversari. És un immens plaer per a mi haver musicat aquest preciós poema del gran Miquel Martí i Pol. I tal com el mariner del poema marxa a la recerca del seu amor “per mars de somni i rondalla”, així desitjo que el Cor de Cambra Impromptu continuï el seu viatge durant molt més temps amb il·lusió cap als seus més anhelats somnis”
Dedicatòria de Murat Khupov per a l’obra “Mare, si fos mariner” (2018)