16 de juny 2019: Zelenka i Poulenc: del Miserere a la Glòria
Diumenge, 16 de juny, 20h
Parròquia Sant Tomàs d’Aquino. c. Roger de Flor, 245. Barcelona
PROGRAMA
I PART: Miserere ZWV 57 – Jan Dismas Zelenka (1679 – 1745)
- Miserere I
- Miserere II
- Gloria Patri I
- Gloria Patri II
- Sicut Erat
- Miserere III
Maria Guirado, soprano solista
Guillem Vilar i Roger Solé Calduch, oboès
Quartet de Corda JOMENROSC: Oscar Vilaprinyó, violí; Jordi Selva, violí; Carme Pons, viola; Marta Pons, cello
Josep-Lluís Viladot, piano
II PART: GLORIA – Francis Poulenc (1899-1963)
- Gloria
- Laudamus te
- Domine Deus
- Domine fili unigenite
- Dominus Deus, Agnus Dei
- Qui sedes ad dexteram Patris
Elisabet Erra, soprano solista
David Comas, piano
Jan Dismas Zelenka (Lounovice, Bohèmia, 1679 – Dresden, Saxònia, 1745)
La història de la música clàssica conté uns quants noms de grans compositors, als quals el reconeixement va arribar molts anys després de la seva mort. Només cal esmentar Franz Schubert, Anton Bruckner o un dels compositors més gran de tots els temps: Johann Sebastian Bach, contemporani de Jan Dismas Zelenka. Destaca però, com un fet excepcional, la història d’aquest compositor barroc txec: La seva obra va romandre oblidada als arxius fins a la segona meitat del segle XX, quan es va redescobrir. J. D. Zelenka va compondre música tant instrumental com vocal, i la major part de la seva obra està dedicada a la música religiosa. Després de la seva mort, el seu arxiu va passar a ser propietat de la cort reial, que no va permetre copiar ni publicar les seves obres i així la música de Zelenka es va oblidar durant dos-cents anys.
El llenguatge musical de Zelenka és el més proper a J.S.Bach especialment per la riquesa d’harmonies contrapuntístiques i per l’ús enginyós dels temes fugats, i sabem que els dos compositors es van arribar a conèixer personalment i a influir musicalment.
En la composició de la peça que avui interpretem, el Miserere en do menor, Zelenka va tenir llibertat per utilitzar tots els recursos estilístics del seu temps. La gran imaginació harmònica del compositor txec es fa palesa especialment en l’ària, Gloria Patri, així com en el primer i el darrer cor de l’obra. La part central del Miserere, un desenvolupament integral del salm, no és original de Zelenka, sinó l’adaptació d´una peça per a orgue escrita un segle abans per Girolamo Frescobaldi. Aquest fet per si sol fa que aquesta obra sigui singular per a l’època. El Miserere incorpora una ària per a soprano (Gloria Patri) d’estil “cantabile”, amb una gran riquesa melòdica i ritme enjogassat. A l’inici de la composició, un cor escrit sobre les primeres frases del salm Miserere mei Deus, té un caràcter d´una emoció quasi violenta que devia ser un atac en tota regla al bon gust de l´època. L´entrada sobtada i sorprenent del cor final (Miserere III) també pot representar un “xoc” per als oients d’avui dia.
El Miserere en do menor és el treball més allunyat de l´ideal formal clàssic i de la pura perfecció en l’obra de Zelenka. Però és aquest veritable i ferotge individualisme en la concepció estètica el que dona a la música del gran compositor bohemi tota la força i la seva commovedora eficàcia.
Francis Poulenc (Paris, 1899 – 1963)
Després de poc més de 200 anys , i quan l’obra de Zelenka es començava a redescobrir, el compositor francès Francis Poulenc, a 850km de Dresden, escriuria el seu magnífic Gloria.
El Gloria, escrit el 1959, és el protagonista de la segona part del concert. Tota l’obra tracta de mostrar la litúrgia clàssica però canviant les formes habituals (l’accent de la paraula, de les frases, introduint la tècnica moderna en les formes clàssiques…). En el Gloria conviu la forma humorística, gairebé sarcàstica, i a la vegada una gran profunditat, tot jugant amb els silencis d’una manera molt suggestiva. El sentit de l’humor i l’amor per la vida de Poulenc brillen a través de tota la seva música, per molt solemne que sigui el text.
L’estil que distingeix Poulenc es basa principalment en forts contrastos. La seva paleta musical és molt rica en colors, dinàmiques i matisos, fet que li permet expressar una àmplia gamma d’emocions. Espiritual i deliciosa, melancòlica i somniadora, la seva música reflecteix la seva mirada, la seva manera de llegir els poemes de Paul Eluard i Guillaume Apollinaire, d’estar content o melancòlic, de pregar. El Glòria expressa brillantment aquestes característiques.